Pinso per a gossos. Com es fabriquen els pinsos i de quin tipus existeixen.

L'extrusió és la forma més comuna de produir menjar sec per a mascotes en l'actualitat. Els ingredients triturats i barrejats s'escalfen a altes temperatures (fins a 120—140 °C) i després se sotmeten a alta pressió per a formar grànuls. En el procés d'escalfament s'aconsegueix l'esterilització dels aliments, però al mateix temps es perd una gran quantitat de nutrients. Per tant, al final del procés de fabricació, s'afegeixen vitamines, minerals, greixos i diversos additius als grànuls preparats.

Recentment, els fabricants de qualitat utilitzen un mètode d'extrusió modificat amb temperatures més baixes per a conservar més propietats nutricionals dels ingredients.

Encara que el menjar extruït és l’opció més comú avui dia, el primer mètode conegut de preparar els aliments per a gossos va ser l'enfornament. En enfornar, les matèries primeres preparades i picades es couen en el forn a baixa temperatura durant un temps prolongat. D'aquesta manera, és possible conservar més substàncies útils i el sabor natural dels ingredients sense necessitat d'afegir-hi aromes addicionals. Així, el pinso enfornat es considera un aliment més útil per als gossos.

Igual que en l'extrusió, durant el procés de premsatge en fred les matèries primeres es trituren i barregen. Després la mescla preparada també s'escalfa i es premsa. El principal valor del premsatge en fred és que l'esterilització del producte s'aconsegueix mitjançant un refredament brusc de la mescla, i la temperatura d'escalfament durant aquest procés es limita a 75 °C. Així, el menjar preparat amb aquest mètode de cocció conté vitamines més originals, per la qual cosa el pinso premsat en fred s'anomena més natural.

El pinso sec es produeix en forma de grànuls separats de diverses formes i conté fins a un 10–15% d'humitat. És un tipus de menjar per a gossos molt convenient, relativament econòmic, però no vol dir que és de mala qualitat, i així més popular del mercat.

Considerem tots els avantatges dels aliments secs:

• Facilitat d'ús. El pinso sec és molt més fàcil d'emmagatzemar, dividir en porcions i no es fa malbé després d'obrir el paquet o fins i tot si es deixa un dia a la menjadora per a gossos.
• Benefici financer. Els pinsos secs solen ser més barats. A més, podem comprar un paquet gran i econòmic sense risc per al seu emmagatzematge prolongat després d'obrir-lo.
• Salut dental. El menjar sec anima als gossos a mastegar-lo que redueix la formació de tosca dental i promou la salut de les genives i les dents.

El contingut d'aigua en el pinso humit pot arribar fins al 80-85%. El menjar humit o "menjar enllaunat" pot ser una bona opció si el gos no beu tant com deuria, té poca gana o alguna malaltia dental.

Considerem amb més detall tots els avantatges dels aliments humits:

• Qualitats gustatives. El menjar enllaunat per a gossos sol ser més saborós que el menjar sec. Això pot animar els gossos malalts o ancians a menjar si se'ls redueix la gana.
• Sacietat del gos. El pinso humit per a gossos sol crear una sensació de sacietat duradora. Augmentar la sacietat és útil per a controlar el pes, especialment en gossos amb gana insaciable i problemes de sobrepès.
• Facilitat de masticació. Els gossos amb malalties dentals o de les genives masteguen més fàcilment el menjar humit.

Alguns fabricants de menjar per a gossos etiqueten els seus productes com a pinsos semihumits. Com a regla general, aquests aliments contenen entre un 15% i un 50% d'humitat. D'aquesta manera, els fabricants intenten tenir simultàniament els avantatges dels pinsos secs i humits.

Cal assenyalar que aquest tipus de pinso realment té sentit en determinades circumstàncies com per a gossos miniatura, cadells o mascotes majors, però al mateix temps, especialment des del punt de vista d'un principiant, l'aliment semihumit s'ha de percebre com una mena de menjar humit especialitzat.

La major diferència entre la raça del gos és la mida de la boca de la mascota. Per això, les croquetes del pinso per a gossos petits tenen una mida reduïda, la qual cosa facilita al gos la masticació del menjar.

Els gossos de algunes races petites, com dachshund o terrier de Jack Russell, tenen un metabolisme molt ràpid. Això vol dir que cremen ràpidament les calories consumides, i per tant necessiten un menjar amb més energia.

Els gossos grans han de consumir el pinso amb croquetes de la mida adequada a la seva mandíbula. D'aquesta manera s'aconsegueix una masticació correcta i duradora, que és molt important tant per a la salut de les dents com per a una major digestió dels aliments en el tracte gastrointestinal.

Els cadells durant el creixement actiu necessiten una gran quantitat de proteïnes per al desenvolupament de músculs i teixits, més vitamines i oligoelements. A més, els cadells són molt actius, gasten molta energia i així la seva dieta ha de contenir suficients calories.

Totes aquestes necessitats dels cadells formen la base de la composició del pinso adequat per a gossos menors de 12 mesos. A més, el menjar per a cadells pot tenir croquetes d'una mida una mica més petita.

A l'edat avançada, els gossos solen tenir menys mobilitat i poden tenir sobrepès, per la qual cosa és bastant lògic adaptar la seva dieta a mesura que envelleixen. El menjar per a gossos grans conté menys greixos i calories, té un percentatge més alt de proteïnes i un major contingut de fibra útil per al sistema digestiu.

Al mercat modern hi ha molts pinsos especialitzats per a gossos amb problemes intestinals. Alguns són adequats per a l'alimentació temporal de gossos amb diarrea o caques toves; la composició d'altres aliments està especialment seleccionada per a l'alimentació de gossos amb malalties més complexes del tracte gastrointestinal.

Abans de comprar un pinso medicamentós, definitivament cal consultar a un veterinari i establir la causa específica del trastorn alimentari.

És important entendre que l'obesitat en els gossos, igual que a la gent, no és només un problema estètic. Un gos obès té més probabilitats de patir diabetis, malalties cardiovasculars i musculoesquelètiques.

També cal recordar que el problema de sobrepès s'hauria de solucionar de manera integral. Incrementant l'activitat física de la mascota, mitjançant un reconeixement exhaustiu per part d'un veterinari i, entre d'altres coses, canviant la seva dieta.

El pinso per a gossos obesos ha de ser baix en calories i contenir menys greixos nocius per a la salut. Entre els carbohidrats han de predominar els lents, és a dir, el component del cereal ha de ser ordi o arròs.

És possible que l'organisme del gos no accepti alguns components del pinso i reaccioni a alguns aliments amb al·lèrgia. Els signes d'una al·lèrgia alimentària poden incloure pruïja, esternuts, granellada, ulls vermells i altres símptomes.

Els aliments més habituals que provoquen al·lèrgies en els gossos poden ser la vedella, el pollastre i els productes lactis [4]. En tals casos, simplement canviar la composició del pinso ajudarà a resoldre el problema.

Una al·lèrgia pot ser provocada per gairebé qualsevol component del pinso i, de vegades, pot no estar relacionada gens amb l'alimentació. Per tant, cal esbrinar exactament la causa de l'al·lèrgia amb un veterinari. I només després el veterinari pot recomanar canviar la dieta de la mascota i triar un pinso hipoalergènic adequat per al gos.

Durant l'embaràs, l'organisme de la gossa necessita especialment una nutrició d'alta qualitat. Alguns fabricants produeixen tipus especials de pinsos per a gosses prenyades que contenen ingredients d'alta qualitat, tots els nutrients i oligoelements necessaris. Però utilitzar un pinso estàndard d'alta qualitat també és una opció completament acceptable.

Les primeres setmanes d'embaràs, la gossa pot experimentar nàusees i vòmits, però a partir de la cinquena setmana, per contra, augmenta la gana. Per tant, és important garantir porcions adequades i augmentar gradualment la mida de la dieta diària de la gossa durant l'embaràs.

La lactància de cadells suposa una gran càrrega per a la salut de la mare. Per tant, la gossa lactant ha de rebre una nutrició rica en calories amb aliments d'alta qualitat. Alguns fabricants produeixen pinsos especials per a gossos lactants. També podem canviar la dieta de la gossa a un pinso per a cadells durant l'embaràs i la lactància.

La mida específica de cada porció i la quantitat d'aliment diari depenen de la raça i del nombre de cadells. Així, per exemple, si una gossa alimenta a quatre o més cadells, necessitarà molta energia i, per tant, un accés constant i il·limitat al menjar.

De mitjana, una gossa alimenta els seus cadells durant 6-8 setmanes. A partir de les 3-4 setmanes, els cadells poden conèixer gradualment el pinso per a cadells sense interrompre l'alimentació amb llet de la seva mare.

Després de l'esterilització, el metabolisme d'un gos canvia. La majoria de les mascotes es tornen menys actives, però també més famolenques, la qual cosa pot provocar un augment de pes. Sens dubte, cal tenir-ho en compte a l'hora d'organitzar l'alimentació d'un gos esterilitzat [5].

El pinso per a gossos esterilitzats té un valor energètic menor en comparació amb el pinso normal. Això permet que un gos amb menys activitat mantingui sa i no guanyi pes. A més en aquest tipus de pinso es redueix la proporció de grasses animals i s'utilitzen carbohidrats lents.